|
|
 |
HISTORIA DE L'OLI PRESENTACIÓ • La relació secular que lliga l'oli d'oliva de qualitat i les Borges Blanques (i les Garrigues) ve de lluny.  • De forma sintètica aquest punt es podria resumir amb les paraules de Joaquim de Camps:
Dels inicis a mitjans del segle XIX. La tradició del conreu de l'olivera a les Garrigues es remunta a l'època de la romanització, i possiblement s'intensificà durant ells segles de la dominació àrab. Al llarg de la història moderna i contemporània hi ha documentada, així mateix, la persistència d'aquest conreu, que a partir dels segle XVIII tendia a ser, en molts indrets, predominant. No és d'estranyar, en conseqüència, que la continuïtat i , progressivament, l'especialització oleícola acabin per conformar un paisatge amb individualitat pròpia. Amb l'especialització progressiva dels cultius la població tingué una puixança remarcable durant aquest segle i la primera meitat del següent: Les Borges, el 1787, va passar a ser el primer nucli de la comarca amb 1.700 habitants, seguit d'Arbeca amb 1.130 hab.; el 1842, les Borges ja superaven els 2.000 habitants. Alguns autors, però, afirmen que fou el duc castellà de Medinaceli (senyor d'Arbeca) qui introduí l'anomenada olivera arbequina provenint de Grècia i per la seva explotació hauria fet construir un nou trull amb 14 premses. A Les Borges, el 1721 només hi havia el molí de la vila que era de vent, amb dues grans premses de barra, on es podia (legalment) moldre olives. De mitjan el segle XIX a l'any 1890. Aquesta etapa es destaca per dosfactors: l'expansió de l'oli autòcton en el mercat nacional i internacional i la conversió de l'11,2% de terres de secà en regadiu a causa del canal d'Urgell (1862). Fou, però, a partir de mitjan segle XIX quan l'olivera va començar a ocupar un lloc destacat, i quasi únic, en el paisatge garriguenc, ja que era més rendible que els cereals i la vinya. L'únic fre que hi havia a finals del XIX era la marca d'un mercat i una xarxa de comunicacions accessible. Amb tot però, a les Borges, vers el 1880, hi havia deu molins d'oli, amb vint-i-set premses. La febre de l'oli: 1890-1920. La consolidació del model oleícola tindrà lloc entre el 1900 i 1920 gràcies a un centre aglutinador: Les Borges Blanques. A inicis de segle hi havia noranta premses de barra i nou de racó repartides entre 62 molins d'oli. A les Borges també hi arribaven comissionistes de França i Itàlia. Aquesta nova situació econòmica i de prestigi va afavorir que les noves tecnologies s'introduïssin en el món de l'oli per millorar-ne, encara més, la seva qualitat. Aquesta època brillant però no va impedir que hi haguessin males collites, per inclemències climàtiques, sobretot des de 1911 a 1917. El gran despoblament rural: 1920-1975. Diversos factors fan que el conreu de l'olivera entri en una profunda crisi de la qual tot just avui se'n comença a sortir: LA FIRA DE L'OLI DE QUALITAT VERGE EXTRA • Desde 1963 se celebra a la nostra ciutat, amb l'orgull de capital de comarca que això suposa, la Fira de les Garrigues, una fira, que com moltes altres i seguint una tradició, té els seus orígens en la festivitat de Sant Antoni. Durant uns anys i per qüestions de climatologia, es van canviar les dates de celebració de dita Fira al mes d'abril/maig, però posteriorment, el 1997 i amb la intenció de recuperar i mantenir les nostres tradicions es va tornar a treslladar per la festivitat de Sant antoni amb la qual cosa també es van tornar a celebrar els famosos "3 Tombs de Sant Antoni" a les basses de la nostra ciutat, amb carrosses i caballs, així com el Mercat de Sant Antoni que celebren els nostres comerciants. • Coincidint amb aquest seguit de circumstàncies i essent com som la capital catalana de l'oli, amb un producte de qualitat i denominació d'origen únic, el 1997 també es va iniciar, juntament amb la Fira de les Garrigues, la primera edició de la Fira de l'oli de qualitat verge extra. • Actualment, amb la 40ª Fira de les Garrigues i 6ª Fira de l'oli de qualitat verge extra, amb un volum de 152 expositors i 60.000 visitants per edició, podem parlar amb satisfacció de la nostra comarca i dels seus productes artesans. • Per a més informació visiti la pàgina web: www.firaoli.com Parc temàtic Ctra. N-240, km 71 (Masia Salat) Tel. 973 140 018 Horari de visites: laborables, de 10 h a 14 h i de 15 h a 18 h (de 16 h a 19.30 h a l'estiu). Preu: 3 € (2 € els jubilats, els nens i els grups) www.turinet.net/empresa/parctematic Empreses Olis Guiu. Empresa comercialitzadora d'oli instal·lada a Borges des de 1850. • Primer tenia els seus cubs al carrer la Font, però d'ença els seixanta es traslladà a l'antiga seu de Fontana i Codina (primers exportadors d'oli que gràcies a un ajut ministerial van construir un gran magatzem amb via pròpia). • Va ser durant moltes dècades una de les gran empreses d'exportació de tot l'estat i en concret durant tres anys, la primera empresa exportadora. Aquestes dades demostren la gran força i prestigi que tenia i té l'oli de les Borges. La marca amb més renom nacional i internacional dels olis era "Arbequino", però avui la tradició oleícola continua sota la marca "Nortoliva". Olis "Chicó". Empresa productora, elaboradora i comercialitzadora d'oli. • De l'esplet de molins que funcionaven a les Borges a començament de segle ja només en resta un, el de cal Xicó. La fàbrica del senyor Salvador Farré es situada al carrer de la Font però és coneguda pel renom de cal Xicó (la marca comercial, per raons històriques és Chicó). La història de l'elaboració de l'oli d'aquesta casa es va iniciar l'any 1830. El molí, que es trobava en l'edifici actual, era menat per Joan Arrufat i Calvís (besavi de l'actual propietari). El senyor Arrufat, essent alcalde de les Borges, tingué l'ocasió d'anar, com a representant de la ciutat, a la inauguració de l'Exposició Universal de 1888 de Barcelona acompanyat del secretari de l'Ajuntament. • En els seus inicis la fàbrica funcionava amb premses de biga, després amb premses hidràuliques i avui amb contínues. La característica singular d'aquest molí és que no és de cap cooperativa i per tant ha d'abastar-se per oliverers de tota la comarca. Val a dir, però, que el propietari és un gran productor d'oli (vicepresident de l'Organització de Productors Oliverers de Catalunya). Olis Salvador Farré "Chicó" C. de la Font, 1 Tel. 973 142 422 Visites concertades (novembre-febrer) Horari: de dilluns a dissabte de 9 h a 13 h i de 16 h a 19 h (els dissabtes d'estiu a la tarda, tancat) Cooperatives de primer grau Cooperatives "Pla d'Urgell" i "Sant Isidre". Ambdues cooperatives es nodreixen de les olives que hi porten els seus socis. Les dues es van fundar a principi de segle, basicament, per a la comercilalització de l'oli (l'oli era el 60% de la renta agrària fins que els anys cinquanta va iniciar-se la producció a gran escala de fruita dolça). Pla d'Urgell També anomenada dels republicans. Sempre ha tingut el molí al mateix lloc (la cavalleria): als inicis tenia tres premses hidràuliques; des de fa quinze anys usa els processos moderns de centrifugació. Comercialitza l'oli amb el seu nom. • Cooperativa Pla d'Urgell Pg. del Terrall, s/n Tel. 973 142 395 Visites concertades (novembre-gener) Horari botiga: De dilluns a divendres, de 9 h a 13 h i de 16 h a 20 h dissabtes, de 9 h a 13.30 h diumenges, d'11 h a 13.30 h "Sant Isidre".Anomenada dels carlins. Tenia dues premses hidràuliques. Durant la postguerra es va unir amb l'altra cooperativa perquè tenia les instal·lacions, situades al mig del poble, molt malmeses. La marca de comercialització és "Terrall". Cooperativa Sant Isidre (inscrita a la denominació d'origen protegida les Garrigues) Av. de Jaume Segarra s/n Botiga: c. de l'Ensenyança, 6 Tel. 973 142 950 Visites concertades (novembre-març) Horari botiga: De dilluns a divendres, de 9.30 h a 13.30 h i de 17 h a 20 h dissabtes d'hivern, de 9.30 h a 13.30 h i de 16 h a 19 h dissabtes d'estiu, de 9.30 h a 13.30 h diumenges d'hivern, de 10.30 h a 13 h www.terrall.es Cooperatives de segon grau Cooperativisme de segon grau. El repte de la mundialització. Agrolés • És hereva de l'UTECO (Unió Territorial Espanyola de Cooperatives). És una cooperativa oleícola refundada durant els vuitanta. És a dir, una cooperativa els socis de la qual no són individus sinó la gran majoria de les cooperatives de la denominació d'origen. Agrolés canalitza el 70% de la comercialització de l'oli de la denominació (per qüestions molt diverses, hi ha cooperatives que no s'hi van voler afegir) i a més, disposa de sulfur propi. L'oli que comercialitza té de nom "Germanor" i ha estat premiat dos cops amb la medalla d'or: primer, a la Fira Internacional del Camp de Madrid del 1970; segon, Fira de l'Exportació, l'any 1983. C. de Nostra Senyora de Montserrat, 29 Tel. 973 142 150 Horari: De dilluns a divendres, de 9 h a 13 h i de 15 h a 19 h www.agroles.com LA QUALITAT DE L'OLI A LES BORGES BLANQUES • Els 44 pobles que formen la Denominació d'Origen Protegida Les Garrigues són: Aitona, l'Albagés, l'Albi, Alcanó, Alfés, Almatret, Arbeca, Aspa, Belianes, Bellaguarda, les Borges Blanques, Bovera, Castelldans, Cervià de les Garrigues, Ciutadilla, el Cogul, l'Espluga Calba, la Floresta, Fulleda, Guimerà, la Granadella, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Juneda, Llardecans, Maials, Maldà, Nalec, els Omellons, els Omells de Na Gaia, la Pobla de Cérvoles, Puiggròs, Sant Martí de Maldà, Sarroca, Seròs, el Soleràs, Sunyer, Tarrés, els Torms, Torrebesses, Vallbona de les Monges, Verdú, el Vilosell i Vinaixa. • Val a dir, que no tots els pobles tenen la major part del terme de secà i per tant no tenen cooperativa d'oli actualment però sí que n'havien tingut temps enrere. • La varietat d'olivera més important a Catalunya és l'Arbequina, cultivada en unes 50.000ha, que suposa el 42% de l'olivar i constitueix la base de la producció d'oli verge extra de les dos denominacions d'origen catalanes: Garrigues (les Garrigues, baixa Segarra, alguns pobles del Segrià i de l'Urgell) i Siurana (Baix Camp, Priorat, Ribera d'Ebre, Alt Camp i tarragonès). Val a dir, però, que el 76% del cultiu i la producció es situa a Lleida (i d'aquest un 70% a la comarca de les Garrigues) i, tan sols, un 24% a les comarques de Tarragona, ja que les Garrigues dedica el 50% de tota la seva superfície conreada a l'olivera. • Els olis extra verge de la D. O. Protegida 'Les Garrigues' són elaborats amb un 90%, com a mínim, d'oliva de la varietat 'Arbequina'. • La Unió Europea és qui fixa els barems per distingir la qualitat dels olis. Els dos de major qualitat són: primer, verge extra (oli d'oliva que no arriba a 1º d'acidesa), i segon, verge (oli d'oliva que no arriba a 2º d'acidesa). La Denominació d'Origen Protegida "les Garrigues" però, s'autoimposa, per tal de millorar encara més la seva condició de qualitat suprema, un acidesa màxima de 0'5º (la mitjana és només de 0'2º) . És a dir, un oli que quintuplica les exigències de qualitat que venen marcades per Brussel·les. • Aquesta qualitat respon a un sistema de recollida del fruit manual (no a cops de barra com a d'altres llocs de l'estat), pel sistema de "pentinat" de les branques, de manera que l'oliva no pateix cap tipus d'agressió. L'el·laboració es fa mitjançant procediments mecànics o físics, pel sistema de premsat, pràcticament en fred sense provocar cap alteració a l'oliva. L'oli que s'obté és un suc de fruita totalment natural que s'envasa amb totes les característiques naturals, pròpies de l'oliva, i amb la garantia d'un estricte control de qualitat. Són molts els premis internacionals que ha obtingut l'oli de Les Garrigues durant els anys que fa que es comercialitza. • L'oli d'oliva és un aliment molt energètic i a més, un nutrient essencial, ja que conté àcids grassos poliinsaturats, els quals el cos és incapaç de sintetitzar i que, per tant, ha de digerir. Una altra característica és la seva funció reguladora d'importants `processos biològics com la permeabilitat, la coagulació de la sang, etc. que es duen a terme a través d'elements minerals també continguts en l'oli. • A la cuina és on l'oli té millor reconeguda la seva qualitat. tant en cru com cuinat. • A vegades la qualitat científica no bé reflectida en una realitat quotidiana. L'oli de les Garrigues però, sí que ho reflecteix ! LA CULTURA DE L'OLI Totes les societats tradicionals prenen la realitat més immediata i quotidiana com a referent de les seves tradicions, rondalles, refranys i frases fetes. A les Garrigues, òbviament, trobem una sèrie de refranys i frases fetes (algunes comunes a tot el domini lingüístic català i d'altres d'ús més restringit) que fan referència a l'oli i tot allò que l'envolta (recull fet per Roser Ripollés ) ja que "Qui oli remena, els dits se n'unta". (INCOMPLERT) EL FUTUR DEL MÓN DE L'OLI Hi ha en aquest estudi uns quants punts que són bàsics per entendre la importància (i, perquè no dir-ho, la simbiosi perfecta) passada, present i sobretot futura, de l'oli per a la comarca com a font de riquesa principal (en alguns pobles quasi única):
Aquests són breument els punts en que caldria incidir si realment, el que es pretén és redistribuir la riquesa al país i treure la comarca de la depressió econòmica, produïda majoritàriament per l'esfondrament del món de l'oli, que va tenir lloc durant els anys vint del segle actual. Són diversos els factors a tenir en compte en el futur de la comarca: millores en la producció, el·laboració i comercialització de l'oli, aprofitar-ne la repercussió turística. G. Guillaumet, en les conclusions del I Simposi de l'olivera arbequina a Catalunya dóna una visió clara de quina és la situació actual i quines són les orientacions que cal seguir pel futur del sector oliverer des de diversos àmbits: producció, el·laboració i comercialització. Així doncs, sembla clar que el futur de l'oli passa per tres factors claus: - L'arribada de l'aigua. Pren aquí una importància cabdal el canal Segarra-Garrigues (o Súpercanal, com era conegut en els inicis del nostre segle) ja que asseguraria una regularitat de collites i un augment de producció. - La recollida mecanitzada. La recollida mecanitzada ha de fer possible, en les zones en què l'orografia ho permeti, millorar la fase d'obtenció de l'oliva i abaratir-ne els costos. Sí que és cert que aquest nou sistema de plantació de l'olivera ha d'anar acompanyat de l'opció de reg per garantir el creixement de l'arbre i el fruit. - La comercialització. La comercialització és sens dubte el repte més important del sector. Donar-se a conèixer com a producte únic i arribar al client amb un embàs adequat i singular permetran fer-se un lloc no ja coma productors sinó com a venedors d'un producte únic, per tant la venda a granel ha de tendir a reduir-se. |